Calendari Grec I. Introducció.

Aquest post és el primer d'una sèrie dedicada al calendari grec amb què intentarem donar una idea clara de com estava ideat i de com funcionava.
Per començar, hem d'aclarir alguns aspectes:

1. Que no comptem amb fonts clàssiques que faciliten informació suficient al respecte.
2. Que el calendari grec era lunisolar: els mesos seguien les fases de la lluna, mentre que l'any era solar.
3. Que, quan es parla de calendari grec, el que realment està fent-se és parlar de l'atenés. Cada ciutat-estat grega tenia el seu propi calendari, amb els seus mesos i els seus festivals. Fins i tot dins de l'Àtica, les ciutats més menudes tenien les seues pròpies festivitats, que sovint no coincidien amb les ateneses. Tampoc les colònies reconstruïren els festivals i el calendari de la seua metròpoli, sinó que iniciaren un cicle de festivals nou que reflexava la seua pròpia relació amb les divinitats. Molts festivals es repetien al llarg i l'ample del territori grec, però no necessàriament en les mateixes dates ni en els mateixos mesos. Un bon exemple d'açò són els festivals que se celebraven al demos àtic d'Erchia, i dels quals parlarem en un altre post.
4. Atenes comptava amb tres calendaris:

- El calendari de la Pritania, que dividia l'any en deu parts durant les quals cadascuna de les 10 tribus presidia l'Assemblea.
- El calendari religiós, que assenyalava les dates dels festivals i que, sembla, no observava una sintonia molt exacta amb el cicle lunar.
- El calendari civil, que començava amb el cicle lunar real, conegut com κατὰ Σελήνην o κατὰ Θεόν.
Els grecs dividien l'any en 12 mesos, a més d'un mes extra anomenat embolismal que s'afegia cada cert temps en un intent de coordinar l'any lunar amb el solar, o cicle de les estacions, tan important en les societats antigues, que es regien per les activitats agràries i ramaderes.
Era l'Arcont l'encarregat d'insertar eixe mes embolismal de tan en tan i d'afegir o llevar dies als mesos, en principi, per mantenir el calendari en sintonia amb la lluna, però, en la pràctica, aquests ajusts obeïen a altres propòsits més pragmàtics i de caire polític.
El mes s'iniciava amb la Lluna Nova, quan aquesta començava a ser visible en el seu quart creixent després de la conjunció Sol/Lluna. Els grecs, però, diferenciaven entre aquest dia, νουμηνία, i la νουμηνία κατὰ Σελήνην (Lluna Nova segons la lluna), que iniciava el mes civil. Aquesta és la informació que he trobat ací; Bailly, en canvi, defineix la νουμηνία com l'inici d'un mes o d'una lluna o primer dia del mes (Xen. An. 5,6,23; Arist. Nub 1191), i la νουμηνία κατὰ Σελήνην, com l'inici del mes lunar per oposició al mes del calendari.
El fet que els mesos foren lunars i que l'any s'intentara ajustar el més possible al cicle solar feia que la durada dels mesos no fóra regular i s'alternaren mesos de 29 i 30 dies. El mes utilitzat per a reajustar el calendari, l'embolismal, tenia una durada de 30 dies.
Després de la reforma de Juli Cèsar, Grècia va adoptar a poc a poc el calendari julià, sobretot pel que fa a la data d'inici de l'any i als noms dels mesos.